Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Muṣṭàfà al-Manfalūṭī
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor àrab.
És autor de diverses colleccions d’assaigs al-Nazarāt , 1902-10 al-Muhtarāt , 1912 i de contes al-'Abarāt , 1915, on es mostra com un dels capdavanters de la nova narrativa àrab Traduí, entre altres, Rostand i Bde Saint-Pierre Actualment el seu panislamisme ha estat posat en qüestió
sahídic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.
Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945
Fréderic Godefroy
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf francès.
Autor d’un Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX e au XV e siècle 1880-1902, 10 volums, amb una estructuració força deficient però amb una gran abundor de documentació Escriví també una extensa història de la literatura francesa 1859-67 i diversos tractats de caire religiós
ibn Diḥya
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, filòleg i tradicionista andalusí, conegut també per ibn Ğumayyil.
Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
suahili
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú parlada a la costa oriental de l’Àfrica a Tanzània (Tanganyika i Zanzíbar) i a Kenya, on és llengua oficial, a Uganda, juntament amb l’anglès, i en territoris de la regió del Congo.
La seva difusió com a llengua de relació fou fomentada per l’administració britànica, i actualment és la llengua negroafricana més estesa D’estructura morfològica analiticoaglutinant, amb components polisintètics, ha manllevat nombroses paraules a l’àrab i al persa El suahili estàndard correspon al dialecte de Zanzíbar Escrit primerament en caràcters àrabs, a partir del s XIX hom hi introduí els caràcters llatins Amb una rica literatura de caire islàmic durant l’època precolonial, s’ha desenvolupat modernament amb la multiplicació de revistes i diaris, que comprenen tots els…
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
egipci
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’Egipte antic.
Pertany a la família camitosemítica o afroasiàtica És documentada del 3100 aC al 473 dC, per bé que continuà essent parlada en forma de copte fins al s XVI Els seus orígens són controvertits per a alguns és una llengua semítica africanitzada i per a d’altres el contrari Des d’un punt de vista gramatical, presenta les característiques següents en la fonètica , predomini de les consonants sobre les vocals en la morfologia , triliteralisme els mots solen tenir tres consonants, existència d’adjectius nisbats i d’un genitiu indirecte a base de n i, així mateix, una gran riquesa en el camp del verb…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…