Resultats de la cerca

Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua

Així, la successió de tons en italià, per exemple, fluctua entre límits més amplis, més de dues octaves, que no pas en català, que assoleix una sepració d’octava i mitja en condicions normals

Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce,  Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…

Fou catedràtic d’humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona Publicà obres d’ensenyament del llatí i del castellà, la novella La dama de las conspiraciones 1861 i l’assaig Historia de las escuadras de Cataluña 1859, 1876, traduïda al català en 1920-21

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després i publicat el…

D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme  El 1988 tornà a…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i literatura castellanes…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la serie en -dora…

Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu la comunicació Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit 1906 És autor també dels treballs Vocabulari de l’ofici de seller o guarnicioner 1910 i Consideracions sobre la Himnologia popular de Catalunya 1900, entre altres