Resultats de la cerca

Deixeble de WMeyer-Lübke, fou professor a les universitats d’Estrasburg 1915-18, 1941-45, Friburg de Brisgòvia 1919-36, 1948-49, Marburg-Lahn 1936-40 i Ratisbona des del 1950 Especialista en dialectologia italiana, particularment del romanyès, sobre el qual publicà estudis fonamentals 1917-19, eixamplà el seu interès a diversos àmbits de la lingüística romànica, sobretot els problemes de la diftongació a les diverses llengües de la Romània, sense oblidar el català Publicà també obres importants sobre filosofia del llenguatge i història crítica de les literatures romàniques, en particular,…

Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches Wörterbuch der romanischen…

És autor de Prolegomena ad Homerum 1795, on intentava de provar que la Ilíada i l' Odissea havien estat compostes amb fragments èpics d’èpoques diferents, i de Darstellung der Altertumswissenschaft nach Begriff, Umfang, Zweck und Wert ‘Presentació de la ciència de l’antiguitat com a concepte, abast, objectiu i valor’, 1807, manifest de la nova filologia clàssica, dedicada a Goethe

A París 1812-16 edità manuscrits i una gramàtica del sànscrit La seva grandesa, però, cal cercar-la en la lingüística estricta El 1816 publicà Über das Conjugations-system der Sanskritsprache , on comparava la conjugació sànscrita amb les del llatí, el grec, el persa i el germànic, obra que és l’inici de la gramàtica comparativa de l’indoeuropeu, ensems amb els treballs de Rasmus Kristian Rask Amb Vergleichende Grammatik des Sanskrit, Zend, Griechischen, Lateinischen, Litthauischen, Altslavischen, Gothischen und Deutschen 1832-52 volgué remuntar-se fins a l’origen de tot el sistema flexional…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95…

De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…

El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’estableixen, no…

Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…