Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…

A Catalunya, són coneguts els glossaris de Ripoll dels ss X i XI publicats per Llauradó

Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

Fou catedràtic de literatures hispàniques medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval, doctor honoris causa per les universitats de Nàpols i Bordeus, corresponent de la British Academy, patró de l’Instituto Cervantes, conseller de l’Ente Nazionale F Petrarca i secretari general del Centro para la Edición de Clásicos Españoles Des del 1986 fou membre de la Real Academia Española Especialista en literatura medieval castellana i en novella picaresca, publicà, entre altres obres, La novela picaresca y el punto de vista 1970, El…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…

És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…

Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis…

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents,  Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…