Resultats de la cerca

Jesuïta 1915 i sacerdot 1927 Professor d’àrab a Bombai i a la Universitat Pontifícia Gregoriana Secretari i fundador de l’Associació Espanyola d’Orientalistes És autor, entre altres, del Kitāb al-šatranǧ ‘Llibre dels escacs’ 1935, Society and Politics in the Middle East 1969 i Islamologia 1952-54, en edicions italiana, castellana i francesa

Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…

Graduada en literatura castellana i catalana per la Universitat de Nova York, on fou professora, hi impulsà la primera càtedra Barcelona – Nova York 1983-86, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Catalan Center, vinculat a l’Institut Ramon Llull Aprengué català gràcies a Alan Yates i feu la tesi doctoral sobre Eugeni d’Ors amb una beca Fulbright Visità Barcelona per primer cop el 1972, i posteriorment hi visqué 1980-81 Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques, ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat…

Fins el 1833 menà una vida nòmada que aprofità per a aprendre llengües, entre d’altres la gitana Agent de la Bible Society des del 1833, anà a Sant Petersburg, on revisà la traducció del Nou Testament al manxú A la península Ibèrica trobà material per a les obres autobiogràfiques que li donaren la fama The Zincali, or An Account of the Gypsies in Spain ‘Els gitanos a Espanya’, 1841 i The Bible in Spain 1842-43

Llicenciat en filologia castellana a la Xavier University Cincinnati el 1974, estudià lingüística iberoamericana a la Universitat d’Indiana Bloomington, on fou deixeble de Josep Roca i Pons es doctorà el 1981 amb una tesi sobre la fonologia del català dels orígens Ha estat professor de lingüística i filologia catalana i castellana a les universitats d’Indiana 1981-82 i de New Hampshire 1982-84, i exerceix la docència a la Universitat de Vanderbilt Nashville, Tennessee des del 1984 Entre d’altres, és membre de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes , de la qual fou…

Estudià a Harvard i a la Sorbona Introduí a la Xina els mètodes lingüístics moderns i publicà una obra bàsica de dialectologia xinesa Estudis sobre els dialectes wu moderns , 1928 El 1935 s’establí als EUA, on fou professor a Berkeley L’any 1945 fou president de la Linguistic Society of America Fundà la primera Societat Xinesa de Ciència A més de diversos llibres sobre l’ensenyament del xinès, entre els quals és notable A Grammar of Spoken Chinese 1968, destaca l’article The non-uniqueness of phonemic solutions of phonetic systems 1934 i l’excellent introducció general a la lingüística…

Estudià romàniques a la Universitat de Cambridge Ensenyà a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 fou catedràtic i cap del departament d’espanyol Publicà l’antologia Medieval Catalan Linguistic Texts Oxford, 1964 i diversos treballs sobre filologia catalana Mossen Pere Pujol’s Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIIIBarcelona, 1913 A partial retranscription and commentary , 1973 Medieval Catalan Literature , 1973 La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval , 1976 i filologia hispànica S’especialitzà…

Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres principals són…

Emigrà a Berlín el 1921, on estudià fins a acabar el doctorat el 1938 El 1940 hagué de tornar a emigrar i s’installà als EUA Entrà en el departament de castellà i portuguès de la Universitat de Califòrnia el 1942, d’on fou catedràtic des del 1952, i es traslladà al departament de lingüística el 1966 El 1946 fundà la revista acadèmica Romance Philology , que dirigí fins el 1982, de gran prestigi Escriví pocs llibres Essays on Linguistic Themes , 1968, per exemple però és autor de dos centenars llargs de monografies i articles, on es combinen la màxima escrupolositat de detalls amb una gran…

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia Española, de…