Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cicle fonològic
Lingüística i sociolingüística
Dins la gramàtica generativotransformacional, l’ordre en què cal aplicar les regles que fan passar des de la representació fonològica abstracta d’una frase fins a la seva efectiva realització fonètica.
La frase l’electricitat no funciona conté els morfemes següents el, electr-, -ic-, -i-, -tat, no, func-, -io-, -n-, -a El diccionari ha de donar aquests morfemes en una forma abstracta poc especificada no ha de dir si el portarà la vocal o no, no ha de dir si la c de -ic- i func- representa una /k/ o una /s/ compari's amb elèctric i functor , etc Aleshores, el cicle fonològic ha d’operar partint de les agrupacions més petites, i passant després a les més grans Així, el diccionari ha d’indicar que si el morfema electr porta l’accent, l’ha de portar a la segona síllaba, i que ni -…
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
Josep Maria Nadal i Farreras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, sociolingüista i historiador de la llengua.
Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del…
,
morfofonema
Lingüística i sociolingüística
Unitat abstracta subjacent a dos fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics.
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta…
enunciat
Lingüística i sociolingüística
Segons l’Escola de Praga, expressió d’una reacció de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.
En la seva forma actualitza les possibilitats gramaticals de la llengua i, des del punt de vista de qui parla o escriu, és complet L’extensió de l’enunciat és variable pot ésser una sola frase o un escrit extens
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…