Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Carolina Michaëlis de Vasconcelos
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i investigadora portuguesa.
D’origen alemany, es naturalitzà portuguesa a causa del seu matrimoni Dugué a terme una tasca excepcional en el camp de la història literària i de la filologia La seva obra cabdal és l’edició del Cançoner d’Ajuda 1904 En l’obra A Saudade Portuguesa 1914 analitza les constants creadores del geni portuguès Publicà edicions crítiques modèliques de Sà de Miranda i estudis sobre Gil Vicente i la seva escola
Observatori de Neologia
Lingüística i sociolingüística
Grup de recerca nascut l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i que, des del 1994, s’incorporà com a projecte de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
L’Observatori de Neologia OBNEO, dirigit per la doctora MTeresa Cabré, analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant pel que fa al català com al castellà La tasca d’aquest grup de recerca consisteix a disposar d’un corpus de neologia de gran difusió en ambdues llengües, corresponent al buidatge de textos escrits i textos orals descriure i analitzar els recursos d’actualització del seu lèxic difondre periòdicament les noves creacions lèxiques i contribuir a l’actualització del lèxic contingut en diccionaris de llengua general, i promoure i…
Fritz Krüger
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und Kultur der…
Lluís Segalà i Estalella
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…
,
lexicometria
Lingüística i sociolingüística
Branca aplicada de la lexicologia que analitza un text partint de la freqüència d’ocurrència dels mots que l’integren.
mineria de dades
Lingüística i sociolingüística
Electrònica i informàtica
Tècnica informàtica que analitza la informació emmagatzemada en diferents bases de dades per poder deduir patrons de coneixement que puguin generar aplicacions pràctiques.
La mineria de dades extreu aquest coneixement mitjançant tècniques estadístiques que permeten descobrir patrons i regularitats presents en el conjunt de dades Es tracta d’una eina fonamental per a la presa de decisions, per exemple, en l’àmbit de les finances i la investigació de mercats
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…