Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
combinació fonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Seqüència regular de fonemes, producte de la distribució d’aquests.
La síllaba és la combinació fonemàtica més elemental Cada llengua es caracteritza, entre molts factors, per la natura i la posició estructural de les seves combinacions fonemàtiques En català, és molt freqüent la combinació de consonant + vocal, que hom anomena síllaba oberta i que es dóna en la majoria de mots casa, ferro , etc En canvi, és impossible de trobar una combinació sillàbica de tipus consonant + consonant
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’…
occitanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma.
En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una…
llengües mixezoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per les tribus mixes, amb llur subtribu popoloca, i pels zoques i llurs tribus i subtribus.
Tots aquests pobles s’estenen pels estats mexicans d’Oaxaca, Chiapas, Tabasco i Veracruz
funció semiològica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, la relació entre una forma d’expressió i una forma de contingut.
Entre aquests dos termes hi ha una dependència mútua l’un no pot existir sense l’altre
sabèl·lic
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes parlats entre l’Úmbria, el Samni i la Campània, el més important dels quals és el sabí.
Aquests dialectes són més afins al grup oscoúmbric que al llatí Foren eliminats o assimilats al llatí
boiximà | boiximana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble san i llur llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a hotentot khoikhoi en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups san són algunes vegades més grans que entre aquests i els khoikhoi
hotentot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble khoikhoi i la seva llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a boiximà san en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups khoikhoi són sovint més grans que les que hi ha entre aquests i els sans
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
comunicació
Lingüística i sociolingüística
Relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d’informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic.
Segons Jakobson, en la comunicació lingüística intervenen sis elements, cadascun dels quals té una funció corresponent emissor funció emotiva, context referencial, missatge poètica, contacte fàctica, codi metalingüística i receptor conativa En un acte de comunicació són presents sempre aquests sis elements i, per tant, hi són combinades totes sis funcions, bé que en cada cas concret en predomina una sobre les altres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina