Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Arrels
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Ràdio i televisió
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1981 per promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
Originada com a dissidència de La Bressola , el 1981 obrí, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada amb classe de primària exclusivament en català, sota la direcció de Laura Manaut, i, també, una radioemissora Ràdio Arrels que emet diàriament programes de temàtica diversa en català Ràdio Arrels, que feu la primera emissió el 30 de maig de 1981, l’any 2016 signà un conveni amb Catalunya Ràdio pel qual emetia alguns programes d’aquesta emissora El 2022 fou guardonada amb el premi Martí Gasull
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…
Pierre Chantraine
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Deixeble de Meillet S'especialitzà en l’estudi comparatiu del grec antic Els seus llibres principals són La formation des noms en grec 1932, Grammaire homérique 1942 i 1953 i, sobretot, el vast Dictionnaire étymologique de la langue grecque , començat a publicar el 1967 El breu manual Morphologie historique du grec 1945 i 1961 ha contribuït en gran mesura a propagar els resultats de la lingüística recent, en particular la teoria de les arrels de Benveniste i les dades aportades pel grec micènic
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al Camerun i la rodalia i l’…
Theodor Benfey
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany, un dels primers grans comparatistes de l’indoeuropeu.
Bé que és autor d’un diccionari de les arrels gregues molt insegur encara, el seu camp de treball principal fou el de les llengües índies Publicà un manual i un diccionari de sànscrit, una gramàtica vèdica i, en el domini filològic, una edició del Panchatantra 1859 Els resultats de la seva obra de precursor són en gran mesura obsolets, i actualment el seu llibre més útil és Geschichte der Sprachwissenschaft und orientalischen Philologie in Deutschland ‘Història de la lingüística i de la filologia oriental a Alemanya’, 1869
Yĕhudà ibn Saul ibn Ṭibbōn
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
La intolerància almohade el féu emigrar a Provença, on s’establí amb la seva família Ṭibbōn Traduí de l’àrab a l’hebreu obres filosòfiques d’Avicebró Correcció de les qualitats de l’ànima , de Baḥya ibn Paquda Llibre de la guia sobre els deures dels cors , de Sa'adia ha-Gaon Llibre de les creences i de les opinions , diverses obres gramaticals de Yonà ibn Yanāḥ Llibre del Recamat i Llibre de les arrels i el Kuzarí de Yĕhudà ha-Leví Així mateix, és notable el testament moral Musar abika que llegà al seu fill, el també metge i traductor Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com a trets molt…
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…
dravídic
Lingüística i sociolingüística
Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia.
Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix…