Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dièctasi
Lingüística i sociolingüística
Assimilació entre dues unitats que integren certes formes d’alguns verbs grecs (οράω > ορόω) propis de la llengua homèrica.
Aquesta assimilació possibilita una contracció posterior ορόω > ορῶ
assimilar-se
Lingüística i sociolingüística
Esdevenir un so semblant o idèntic a un altre (assimilació).
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
pertinent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.
Cada llengua és una particular organització de trets pertinents i no pertinents, des del punt de vista fonològic En un mot com ara cas kás, la sordesa del primer fonema és pertinent, per tal com el distingeix de gas gás, mentre que la sordesa o la sonoritat del tercer fonema depèn, en català, de la seva assimilació, ja no pertinent, al so que segueix cas fàcil enfront de cas difícil
conflicte lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.
La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en…
Franz Boas
Antropologia
Lingüística i sociolingüística
Antropòleg i lingüista nord-americà d’origen alemany.
Participà en la primera expedició d’estudi etnogràfic a la terra de Baffin 1883-84, en la de la Colúmbia Britànica 1886-87 i fixà la seva residència als EUA el 1887 Ensenyà a la Clark University i a la Columbia University, i treballà al Chicago Natural History Museum El 1917 fundà l' International Journal of American Linguistics , on publicà els seus estudis sobre els indis kwakiutl Referent al problema de les possibilitats de difusió i assimilació dels trets culturals i racials, i al de l’explicació històrica de les dades assequibles, es decantà gradualment vers l’escepticisme…
Melcior de Palau i Català

Melcior de Palau i Català
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Poeta, traductor i publicista.
Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…
,
algaravia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’àrab, que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península Ibèrica, després de la Reconquesta.
A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…