Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
llengües kartvelianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües caucàsiques del sud.
Comprèn el georgià, que n'és la llengua principal, el mingrelià i el svanetià, cadascuna d’aquestes llengües amb dialectes propis
lexicó
Lingüística i sociolingüística
En lingüística generativa transformacional, component de la gramàtica que descriu la competència lèxica.
Consta generalment d’un conjunt d’entrades lèxiques, cadascuna de les quals és especificada fonològicament, semànticament i sintàcticament, i d’un nombre variable de regles, entre les quals cal destacar les regles de formació de mots
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
família lingüística
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que tenen el mateix origen.
Les llengües indoeuropees, les finoúgriques, les altaiques, etc, són famílies de llengües Cadascuna comprèn diverses branques , o grups més petits, units per afinitats més accentuades La indoeuropea és la família que té un nombre més alt d’estudis, impulsats al s XIX per la fundació de la lingüística comparada Resten sense resoldre problemes diversos, com el de certes subagrupacions lingüístiques o l’origen del basc
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
llengua flexional
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les llengües caracteritzades per la flexió.
Reben també el nom d' amalgamants, formants i sintètiques Les llengües indoeuropees i semítiques formen part d’aquest grup Des del punt de vista del grau de fusió dels components morfològics, les llengües flexionals s’oposen a les aglutinants aglutinant 5 i a les aïllants aïllant 5
funció del llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les finalitats susceptibles d’ésser complertes pel llenguatge.
Segons Bühler, són la funció expressiva Kundgabe , que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apellativa Apell , que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa Darstellung , mitjançant la qual hom dóna alguna explicació Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica , indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística , mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica , en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries
cadència
Lingüística i sociolingüística
Distribució i combinació d’accents i de mots que donen el ritme característic de cada idioma.
En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència,…
tupí-guaraní
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que inclou els diversos dialectes parlats pels tupís i guaranís i que s’estén, d’una manera discontínua, de l’Amazones a l’Uruguai i de l’Atlàntic als Andes.
Únicament el Paraguai constitueix una unitat lingüística gràcies a la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions El lingüista Lucien Adam parla d’un tupí antic o abañeênga , format per dos dialectes el meridional, o guaraní , i el septentrional, o tupí El guaraní donà lloc al guaraní modern o abañeeme , tal com és parlat al Paraguai el tupí donà lloc al tupí modern o ñeêngatu , anomenat pels portuguesos lingoa geral a causa de l’ús que en feren els missioners i colonitzadors com a llengua de relació, i, de fet, fou adoptada per tots els amerindis en contacte amb els…
article
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les divisions d’un diccionari corresponents a un mot.