Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
melioratiu | meliorativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’element lingüístic que expressa una valoració de caràcter favorable.
discurs general
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement de caràcter general.
L’emissor del discurs general pot ésser qualsevol parlant de la llengua
monosil·labisme
Lingüística i sociolingüística
Caràcter d’un escrit, d’una llengua, en què hom no usa sinó monosíl·labs.
interpolació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, afegitó qualsevol a un text, mancat, però, del caràcter obligatori de la catàlisi
.
desaspiració
Lingüística i sociolingüística
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment aspirat d’una articulació en unes circumstàncies determinables.
En català, la manca d’articulacions aspirades en fa impossible una exemplificació
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré
vulgarisme
Lingüística i sociolingüística
Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar: sapigut per sabut, crusos per crus, havés per hagués, etc.
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els eslaus de l’E —…
grau d’obertura de les vocals
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o distància que separa el paladar i la llengua, en una emissió vocàlica normal.
En català, la vocal més oberta és la a, i les més tancades són i i u El caràcter discontinu d’aquest tret determina una oposició gradual
koiné
Lingüística i sociolingüística
Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori.