Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
categoria
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’unitats —especialment de mots— que pertanyen a una mateixa classe.
categoria formal
Lingüística i sociolingüística
Categoria que hom descobreix en una llengua, a partir de la manera com aquesta es presenta organitzada.
S'oposa a la purament “nocional” o ‘conceptual’ Una categoria formal, sense correspondència en la realitat és, en llengües com la catalana, el gènere, en tant que és referit a éssers no animats
categoria gramatical
Lingüística i sociolingüística
Categoria que es basa en els conceptes de forma i de significació gramaticals.
En un sentit més estricte, afecta determinades modalitats en les diferents classes de mots, com el gènere en els noms, etc
categoria lèxica
Lingüística i sociolingüística
Categoria que es basa, només, en la significació dels mots, prescindint de les relacions que imposa la forma gramatical.
Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema
categoria funcional
Lingüística i sociolingüística
Categoria que és determinada per la funció, la qual pot ésser entesa en el sentit d’una relació de dependència entre unitats.
element convertit
Lingüística i sociolingüística
Element (morfema, mot, etc) transferit d’una categoria gramatical a una altra.
Així, a la frase durant la nit hi ha un gerundi en funció de preposició, i a el sopar es refreda , un infinitiu convertit en nom A les llengües romàniques són escasses les possibilitats d’aquestes conversions
classe
Lingüística i sociolingüística
Categoria que un mot pren segons la natura dels éssers o dels objectes que representa.
Fenomen propi d’algunes llengües africanes, sobretot del bantú, les classes s’associen, bé que no sempre, per parells en oposició mu-ntu 'home'/ ba-ntu 'homes’ La partícula definidora —sufix, infix o prefix— rep el nom de classificador o índex de classe
suma
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, classe que té funció amb una altra o amb unes altres sèries del mateix rang.
La suma, en el text, es denomina unitat , i en el sistema categoria
baihua
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge comú utilitzat pel poble xinès, en oposició al wenyan,
llengua escrita clàssica, instrument de la classe dels mandarins.
Des de la dinastia Yuan s XIV fou el llenguatge utilitzat en les obres literàries d’incidència popular, com el teatre, el conte i la novella En una de les seves variants, el mandarí, basat en el dialecte que hom parla a Pequín, fou elevat per la República de la Xina a la categoria de “llengua nacional” guoyu , per tal de superar les diferències dialectals Actualment és anomenada “llengua comuna” putonghua
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí