Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
beach-la-mar
Lingüística i sociolingüística
Principal llengua vehicular de la Melanèsia i de les costes orientals de Nova Guinea.
És bàsicament un pidgin-english introduït pels europeus en llurs relacions comercials amb els papús i els melanesis, estès posteriorment pels contactes entre indígenes de llengua pròpia diferent
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble negroide que habita al curs mitjà del Níger, entre Niafunké i Kandi.
El seu origen prové d’un mestissatge complex, en el qual els elements predominants serien el tuàreg i el fulbe Islamitzats des del segle XI i organitzats en castes, es dediquen principalment a l’agricultura i a l’artesania Dividits actualment entre la República de Mali i Nigèria, al segle XV formaren un potent estat musulmà Songhai, afavorit per llur posició geogràfica en la cruïlla de les rutes comercials centreafricanes
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone…
grecisme
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A…
accadi
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica parlada a Mesopotàmia, primer (2500-1950 aC) al centre del país i després arreu del territori.
Pertany a la branca nord-oriental, de la qual és l’única representant La més antiga de les llengües semítiques i, també, la de major difusió fou la lingua franca del Pròxim Orient i, ensems, la llengua de la diplomàcia durant quasi tot el segon millenni, estigué en ús, aproximadament, des del 2500 aC fins a l’era cristiana Experimentà una sèrie de canvis, el més important dels quals fou, a partir del 1950 aC, la seva divisió en dos grans dialectes, el babilònic i l' assiri , que evolucionaren a llur torn Hom distingeix, doncs, diverses fases en la llengua accadi antic 2500-1950, amb pocs…
sabir
Lingüística i sociolingüística
Llengua mixta, artificial, nascuda en zones de contacte entre dues o més comunitats lingüístiques molt diferents que no tenen cap altre mitjà de comprensió mútua, sobretot en les relacions comercials.
Els sabirs solen ésser uns sistemes lingüístics composts d’algunes regles gramaticals d’una llengua o més, i un vocabulari d’un camp lexical determinat, també de diverses procedències Els sabirs es donen sobretot en zones portuàries pidgin- english
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
Lingüística 2009
Lingüística i sociolingüística
El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…
alfabet
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot…