Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
teoria comunicativa de la terminologia
Lingüística i sociolingüística
Teoria proposada per M.Teresa Cabré l’any 1997 que presenta una concepció àmplia i real de l’ús de les unitats terminològiques.
Des d’aquesta teoria, la terminologia es concep com un camp interdisciplinari que rep aportacions de la teoria del coneixement, la teoria de la comunicació i la teoria lingüística L’objecte d’estudi són les unitats terminològiques, enteses com a part del llenguatge natural i de la gramàtica de cada llengua, és a dir, els termes són unitats lèxiques amb valor especialitzat quan s’utilitzen en textos també especialitzats Els conceptes que vehiculen aquestes unitats lèxiques mantenen diferents relacions entre si i la finalitat aplicada n'és la recopilació i anàlisi de les unitats de valor…
Igor A. Mel’čuk
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus.
Catedràtic del departament de lingüística i traducció a la Universitat de Mont-real Les seves principals línies de recerca, emmarcades en l’Observatory of Meaning-Text Linguistics OMTL, són la lingüística del significat i el text, la semàntica, l’organització comunicativa de la llengua, la sintaxi de dependències, la lexicografia francesa i general i la generació textual És l’autor de la teoria sentit-text i, d’entre les seves nombroses publicacions, destaquen la lliçó Vers une Linguistique Sens-Texte 1997, el Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain 1999…
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal,…
expressió
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, qualsevol enunciat que empra el parlant com a unitat comunicativa, en oposició a frase, que funciona com a unitat gramatical.
il·locució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina la intenció comunicativa (en qualitat d’asseveració, promesa, petició, etc.).
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…
alternança lingüística
Lingüística i sociolingüística
Fenomen consistent en la juxtaposició d’enunciats, o de fragments d’enunciats, de diferents llengües o varietats en una mateixa interacció comunicativa, i que es produeix en societats amb contacte de llengües.