Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
comunitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres. Aquesta definició és continguda dins la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
comunitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Segons Gumperz, grup social, que pot ésser unilingüe o multilingüe, el qual es manté unit per la freqüència de relacions humanes, econòmiques, socials, etc, i és separat de les zones circumdants per dificultats en les vies de comunicació.
Les comunitats lingüístiques poden consistir en petits grups estretament relacionats per contacte directe o bé que cobreixin extenses regions, segons el nivell d’abstracció que hom hi apliqui
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
comunitat de pràctica
Lingüística i sociolingüística
Grup social amb un objectiu conjunt i un compromís mutu, que amb interaccions regulars desenvolupa un repertori compartit d’activitats, comportaments lingüístics, etc.
comunitat de parla
Lingüística i sociolingüística
Grup social que comparteix, a més d’una llengua, normes socials i actituds lingüístiques.
jargó
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parla d’alguna comunitat marginada.
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
idioma
Lingüística i sociolingüística
Llengua considerada com a pròpia d’una comunitat lingüística.
política lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions en matèria lingüística dutes a terme pels poders públics.
Comprèn tant les disposicions més generals en aspectes lingüístics de l’ensenyament, la cultura o l’administració, com les actuacions més sistemàtiques i més directament controlades destinades a produir un canvi en les varietats i els usos lingüístics d’una comunitat, com és el cas de la planificació lingüística, amb la qual sovint és confosa
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…