Resultats de la cerca

Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579

En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec

Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī , el deshī, el varhādī , el nāgpuri el sangameṣvari , al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev La poesia religiosa de Namdev segle XIV, Eknāth segle XVI i Tukārām segle XVII fomentà la consciència d’unitat nacional La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale

La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge

Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de…

D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…

Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i literatura castellanes…