Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
baixkir
Lingüística i sociolingüística
Llengua, semblant al tàtar de Kazan’, que forma part dels parlars turcs nord-occidentals, parlada pels baixkirs.
Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
vènet
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes d’Itàlia que, juntament amb els gal·loitàlics i l’istrià, formen els dialectes italians septentrionals.
El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’
llengües daguestàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades al Daguestan.
Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques Es descomponen en quatre grups l’àvar que inclou l’àvar, l’andi i el dido, el darguà, el lak i el lèsguic amb el lesguià, el tabassaran i l’agul Llurs característiques fonamentals són sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu L’escriptura era l’aràbiga fins el 1928, que fou…
andalús
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte castellà format a conseqüència del repoblament del sud de la península Ibèrica, des del s XIII, per colonitzadors de Lleó i de Castella.
El vocalisme comprèn unes vocals obertes, provocades per l’aspiració de la - s del plural, oposades fonològicament a les tancades péso pes pésǫ pesos El consonantisme es caracteritza per l’aspiració de la f- en l’andalús occidental, l’alternança del ceceo amb el seseo amb s coronal o predorsal, l’extensió del ieisme , la confusió de - l i - r implosives sarto , salto olol , olor, la pèrdua freqüent de - d-, -g i -r- có , codo, l’aspiració de s implosiva fiehta , fiesta i una certa nasalització Els elements constitutius del lèxic són diversos a la base castellana sovint…
llengües abkhazoadigués
Lingüística i sociolingüística
Grup occidental de les llengües caucàsiques septentrionals.
Comprèn l’adigué, el kabardí i el txerkès, que poden agrupar-se sota l’antic nom de circassià i l’abkhaz amb la variant abazí i l’ubikh Es caracteritzen per la pobresa del sistema vocàlic dos o tres fonemes i la riquesa del consonantisme Gramaticalment, es distingeixen de les altres llengües caucàsiques septentrionals per l’absència d’un sistema de classes llevat en l’abkhaz i la pobresa o la inexistència de declinació, l’abundància de posposicions i per l’estructura del verb, que incorpora, mitjançant afixos, les nocions de subjecte, transitivitat o intransitivitat, règim, temps…
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del…
Graziadio Isaia Ascoli
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià, introductor del comparatisme al seu país, i un dels grans indoeuropeistes i romanistes del s XIX.
Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870…
llengües caucàsiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones.
Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…