Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
grau d’obstacle de les consonants
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o marge d’obertura del canal glòtic o supraglòtic, en una emissió consonàntica normal.
En teoria, hi ha només dos graus, combinables entre ells l’obertura zero, o negativa, pròpia de les oclusives, i l’obertura positiva, pròpia de les fricatives El caràcter fonològicament discret d’aquest tret determina una oposició privativa
consonant líquida
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què és coneguda, des de l’antiguitat, cadascuna de les consonants m, n, l i r.
Avui aquesta denominació no satisfà alguns lingüistes, que reserven la denominació de líquides solament per a la l i la r , atesa llur aptitud per a formar grups pl, pr Ambdues consonants s’han mantingut en el pas de l’indoeuropeu a les altres llengües gr φύρα, llat foris, gòtic daúr i per la l que ha donat r en antic hindi, gr ωλέη, llat ulna, gòtic aleina , etc
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre…
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms…
egressiu | egressiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant produïda per la sortida de l’aire procedent dels pulmons.
En català, totes les consonants són egressives S'oposa a injectiva
khoisan
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües africanes, parlades per menys de 100 000 persones, al SW, S i E d’Àfrica: pels khoikhois, els sans, els hadzapis i els sandawes (a Tanganyika).
Es caracteritzen per l’existència de consonants implosives o clics, amb quatre punts d’articulació diferents
samarità
Lingüística i sociolingüística
Forma de l’arameu occidental, parlat i escrit —ultra l’hebraic, el grec i l’àrab— des del segle IV aC fins al segle XI pels samaritans.
Es caracteritza per la desaparició quasi sistemàtica de les consonants laríngies L’escriptura —sempre en caràcters hebraics primitius alfabet hebraic— és la que es manté al llarg dels segles en la seva literatura, sobretot litúrgica i exegètica
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que hom suposa indoeuropea, pertanyent al grup centum
.
Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος
provençal alpí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal.
Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez
maori
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup oceànic de la família austronèsica.
D’estructura fonètica i morfològica molt simplificada, es caracteritza per la manca de consonants sonores i l’extrema simplificació de la flexió verbal En la seva escriptura, creada pels missioners, són impresos abundants llibres i revistes Existeix una literatura moderna pròpia escrita en maori, que ha assimilat la civilització europea i és conreada per joves poetes i escriptors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina