Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
adstrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que determina una influència parcial sobre una altra llengua veïna o sobre un dialecte.
Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència limitat d’aquestes llengües o dialectes en un mateix territori Modernament, a causa del gran desenvolupament dels mitjans de comunicació, la noció d’adstrat no suposa necessàriament la contigüitat geogràfica, sinó també una contigüitat política i econòmica de països més allunyats, com és el cas de l’influx creixent de l’anglès sobre altres llengües europees
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula És evident que les…