Resultats de la cerca

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…

Llicenciat 2002 i doctorat 2013 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Galles-Swansea, on fou lector de català 2004-06 També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Collecció Bernat Metge  d’autors grecs i llatins Ha traduït del grec antic Cartes , de Plató, del grec modern Aléxandros Papadiamandis, Stratis Mirivilis i Nikos Karuzos, de l…

Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 Posteriorment ha publicat, entre d’altres,  Centelles les vides d’un fotògraf, 1909-1985  2006,  No fer res i altres ocupacions  2007,  Històries del motel 50…

Deixeble de Heinrich Morf, ha estat professor a les universitats de Tübingen i Munic Essencialment lexicògraf i collaborador destacat del Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz de KJaberg i JJud, s’especialitzà en els dialectes de la Itàlia meridional Griechen und Romanen in Unteritalien 1924, Etymologysches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität 1930, Dizionario dialettale delle tre Calabrie 1932-39, Scavi linguistici nella Magna Grecia 1938, Historische Grammatik der unteritalienischen Gräzität 1950-54, Vocabolario dei dialetti salentini 1956 i la síntesi Historische…

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…

Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poe­sia , La Publicitat , El Matí , Revista de…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…