Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
Angelo Mai
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828-38 i Nova…
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…
bona nit!
Lingüística i sociolingüística
Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent.
Pot ésser completada de diferents maneres, com bona nit i bona hora , bona i santa nit , bona nit que Déu nos do
Édouard Dhorme
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Semitista francès, director de l’escola arqueològica francesa de Jerusalem (1905-31).
Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
Joan Miquel Aymar
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Sacerdot.
Fou el traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis , en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu 1854 Escriví també un Manual del cristià aont són continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès 1886
Qalonimos ben Qalonimos
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Metge, poeta i traductor hebreu.
El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina