Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…
derivat primari
Lingüística i sociolingüística
Derivat format directament d’una arrel: estim-ar.
derivat secundari
Lingüística i sociolingüística
Derivat format d’un mot ja existent: generos-itat.
hindú
Nenes hindús
© X. Pintanel
Lingüística i sociolingüística
Adepte de l’hinduisme.
El mot hindú , terme persa medieval, derivat del sànscrit saindhava , passà del seu sentit geogràfic original habitant del territori del riu Sindhu al sentit restrictiu religiós i cultural
urarti
Lingüística i sociolingüística
Llengua pròpia d’Urartu.
Llengua encara sense classificar, no pertanyent ni a la família indoeuropea ni a la semítica, sembla emparentada amb l’hurrita, i, com aquest, era escrita en caràcters cuneïformes, en un sillabari derivat del sumerioaccadi
caixmiri
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària parlada per prop de dos milions de persones (1981) a la vall del Caixmir i a les muntanyes veïnes.
Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit Presenta trets morfològics arcaïtzants És escrit en l’alfabet Sharada , derivat del devanagari Ha estat el vehicle d’una de les literatures índies indi
tautotopònim
Lingüística i sociolingüística
Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents.
Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent és un derivat de sallir , del llatí salire , que significa 'saltar', etc
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
pahlavi
Lingüística i sociolingüística
Dit de la llengua indoeuropea occidental, anomenada també persa mitjà, que constituí l’idioma oficial, religiós i literari de l’imperi sassànida (segles III-VII).
El sistema d’escriptura, derivat de l’alfabet arameu i d’estructura molt complexa, ha estat la causa del retard de la seva lectura i comprensió Les obres literàries més notables són el Llibre de la Creació , una mena de cosmogonia del mazdaisme, el Memorial de Zarir Ayātkar-i Zarērān , epopeia d’un heroi persa sorgit en una guerra contra Turan, i diversos poemes d’inspiració religiosa
líbic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup berber, actualment extingida, anomenada també numidi.
Tenia un alfabet de 25 caràcters alguns dels quals coincideixen amb formes de l’alfabet actual dels tuàregs de formes geomètriques En són conservades inscripcions, localitzades sobretot al domini de l’antiga Cartago, difícilment desxifrables i gairebé totes d’època romana Algunes són escrites en caràcters llatins L’escriptura líbica és probablement un derivat aberrant del semític occidental, i té signes similars a algunes formes fenícies