Resultats de la cerca

Té una literatura que es mantingué en estat oral fins al darrer quart del segle XIX El 1865 fou creat l’alfabet D’entre els escriptors destaquen D Gulia 1874-1960 i S Tšamba 1886-1937

Professor a les universitats de Càller i de Nàpols, ha orientat la seva investigació vers la lingüística històrica Destaquen els seus estudis sobre històries de mots, especialment de botànica també s’ha ocupat del substrat i de la metodologia dialectal

Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua

Fou professor a les universitats de Califòrnia, Chicago i Yale De formació inicialment historicista, a partir de Humboldt desenvolupà les seves idees sobre les connexions entre la llengua i la cultura, la psicologia, l’antropologia, etc Es destaquen els seus estudis descriptius de les llengües ameríndies La seva obra de síntesi, Language 1921, ha esdevingut clàssica

Destaquen en la seva nombrosa bibliografia Les premiers habitants de l’Europe 1877, fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère 1904, on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique 1883-1908

L’alfabet adigué no fou creat fins l’any 1918 D’aleshores ençà, s’ha anat desenvolupant una literatura escrita basada en les tradicions orals del país, per una banda, i en la seva nova realitat social, per una altra Destaquen el poeta nacional d’Adiguèsia Cug Alievič Teučež, el novellista Tambot Magometovič Kerašev i l’iniciador de la poesia escrita Akhmed Katkov

El 300 aC l’indoari es dividia en tres branques oriental, occidental i nord-oriental Les llengües indoàries més antigues entre les quals es destaquen el vèdic, el sànscrit, el pràcrit i el pali palesen un estret parentiu amb l’antic irànic les principals de les modernes són el hindi, el marathi, el bengalí, el panjabi, l' oriya , l’assamès i el gujarati

Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc

Professor a la Universitat de Michigan des del 1948, s’ocupà, sobretot, de les llengües ameríndies i de la fonologia, proposant-se de construir una teoria del llenguatge en el quadre d’una teoria general del comportament humà Entre els seus escrits destaquen Phonetics 1943, Phonemics 1947, Tone Languages 1948 i Language in Relation to a Unified Theory of Structure of Human Behavior 1954-60

Estudià lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid i a París Ensenyà a les universitats de París, de Llemotges i de Bordeus Fou director de l’Institut d’Études Hispaniques de la Sorbona Entre les seves nombroses publicacions, en bona part dedicades a temes de llengua i literatura hispànica —sobretot castellana—, destaquen l’edició de Les homélies d’Organyà 1961 i la d' El Fuero de Jaca 1964