Resultats de la cerca

Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el…

Conreà la toponímia dirigí el Dizionario toponomastico atesino des del 1936, l’etimologia és autor, amb GAlessio, d’un Dizionario etimologico italiano, 1948-57 i la dialectologia Fou protagonista de la pellícula Umberto D 1952, de Vittorio de Sica

Professor de romanística i anglística a la Universitat de Göttingen Treballà sobre la literatura castellana Poema del Cid , 1879 i els cançoners, la francesa Jean de Mairet , 1888 i l’alemanya i l’anglesa medievals Kürenberg und die Nibelungen , 1874 Brut , 1877 El 1881 fundà i dirigí la revista “Romanische Forschungen” i el 1890 el Kritischer Bericht für die Fortschritte der romanischen Philologie

Fou catedràtic, des del 1932, a la Universitat de Barcelona Traduí Tàcit i Suetoni per a la Fundació Bernat Metge i, en castellà, per a la “Colección de Autores Griegos y Latinos”, que ell fundà i dirigí Fou promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae des del 1963 i autor d’una Sintaxis histórica de la lengua latina 1945 i 1948

Membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català, fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra

Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970

Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull

Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Valladolid l’any 1948 i doctora en ciències per la mateixa universitat l’any 1953 L’any 1968 ingressà a l’Instituto de Información y Documentación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, on desenvolupà una intensa tasca fins a la seva jubilació en aspectes relacionats amb la terminologia i la terminografia Creà, l’any 1977, juntament amb el professor Criado de Val, Hispanoterm Centro de Terminología Científica y Técnica en Español, que fou durant molts anys l’únic punt de referència sobre terminologia a Espanya La seva…

Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals

Professor de la Sorbona 1924-44, les seves obres fonamentals s’emmarquen dins el camp de la lingüística llatina Dictionnaire étymologique de la langue latine 1932, amb A Meillet, Syntaxe latine 1935, amb F Thomas, etc Com a editor i traductor de texts, publicà Lucreci 1920, Petroni 1922, Sallusti 1951 i Pseudo-Sallusti 1961 del 1952 al 1963 dirigí l’edició de la Història Natural de Plini 9 vols publicats El 1952 féu una estada a la Universitat de Barcelona, fet que constituí un esdeveniment important