Resultats de la cerca

Es guanyà la vida com a empleat de banca i, des de jove, començà a dedicar-se a l’ensenyament del català, activitat que amplià posteriorment com a coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre És autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí del català L’estàndard occidental Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre 1986  Cruïlla Curs de llengua 2002 i Aïnes Exercicis de llengua i claus de correcció 2002, amb Josep Panisello  Vocabulari de cruïlla Els mots de les Terres…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’…

Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà  Lo llibre de les dones 1980, en…

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…

Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant

Fou utilitzada per la cancelleria catalanoaragonesa en la documentació dirigida als seus súbdits aragonesos i en les relacions diplomàtiques amb la resta dels estats cristians i musulmans de la península Ibèrica i alguna vegada també, especialment al segle XV, amb altres estats europeus o africans Aquesta llengua, basada en els parlars de l’alt Aragó, i molt semblant a la llengua literària utilitzada a Navarra a la mateixa època, en un començament, com en el Fuero de Jaca o en els Establimentz també de Jaca, estigué fortament influïda pels parlars occitants a aquesta influència, s’hi sumà la…

Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l’escriptura…

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…