Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
fàtic | fàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot, del signe, etc, que té la funció d’establir una comunicació, anomenada funció fàtica.
fur
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al Dārfūr (Sudan) per uns 170 000 individus.
El seu parentiu amb altres llengües ha estat difícil d’establir i fou considerada com una llengua aïllada fins que Greenberg la inclogué en la branca niloticosahariana
actant
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels complements que són exigits —o poden ésser-ho— pel verb o l’adjectiu.
Segons el nombre d’actants que té —o pot tenir— un verb, hom pot establir una distinció entre verbs avalents, monovalents, divalents, trivalents i, en el cas de les perífrasis, tetravalents
adamauaubanguià
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família nigerocongolesa.
És conegut també com a adamauaoriental Hom no pot establir-ne definitivament la classificació, tot i que el sistema de sufixos en el subgrup adamaua i de prefixos en el subgrup ubanguià semblen provar el parentiu amb els altres grups de la branca
amorita
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central.
Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita
Pierre Gardette
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic, dialectòleg i romanista francès.
Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…
albanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada per uns quatre milions d’individus a Albània principalment, a Kosovo (on és llengua oficial) principalment, a Sèrbia i Montenegro, al N de Macedònia i en algunes regions de la Itàlia meridional italoalbanès
, especialment a Calàbria, Basilicata i Sicília, i en algunes regions de Grècia.
L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí
Enric Garriga i Trullols
Lingüística i sociolingüística
Política
Occitanista.
Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània Participà en el Congrés de Cultura Catalana 1975-77, de resultes del qual fundà juntament amb més persones l’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana IPECC, des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana El 1977 també participà en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català CAOC Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga Trullols n’esdevingué…
Louis Trolle Hjelmslev
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que…
Maurice Grammont
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i fonetista francès.
Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…