Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone Aquestes llengües…
Hans Krahe
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung , fundada per ell mateix, i diverses monografies Sprache und Vorzeit ‘Llengua i passat’, 1954, Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ‘L’estructura de l’antiga hidronímia …
gaèlic irlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica pertanyent a la branca goidèlica del grup insular parlada a l’illa d’Irlanda.
Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en…
maori
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup oceànic de la família austronèsica.
D’estructura fonètica i morfològica molt simplificada, es caracteritza per la manca de consonants sonores i l’extrema simplificació de la flexió verbal En la seva escriptura, creada pels missioners, són impresos abundants llibres i revistes Existeix una literatura moderna pròpia escrita en maori, que ha assimilat la civilització europea i és conreada per joves poetes i escriptors
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de…
,
Daniel Recasens i Vives
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonètica i dialectologia Autor, entre altres, d' Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès 1984, Temes de lingüística del català 1990, Fonètica descriptiva del català 1991, Fonètica i fonologia 1993 i De la fonètica a la fonologia 2001, ha participat en els projectes d’investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS
singalès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka, oficial des del 1957.
Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i…
gitano
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, pròpia dels gitanos.
A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les…
indigenisme
Lingüística i sociolingüística
Veu o modisme incorporat a una llengua d’un poble invasor o colonitzador i provinent de la llengua indígena, generalment no europea, del lloc ocupat.