Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vocabulari
Lingüística i sociolingüística
Recull exhaustiu de les ocurrències lexicals en un corpus determinat: un text, un autor, una època.
El lèxic conté les unitats de la llengua el vocabulari conté les unitats de la parla De la suma dels diversos vocabularis que apareixen en els diversos corpus possibles, és format, per inducció, el lèxic d’una llengua
Aleksandr Belić
Lingüística i sociolingüística
Lingüista serbi.
Després d’estudiar a Rússia i a Alemanya, on fou deixeble de Fortunatov, Brugmann i Leskien, fou nomenat professor a la Universitat de Belgrad És pròpiament el creador de la lingüística del serbocroat, on ha cobert un terreny immens, des de la dialectologia i la comparació amb la resta de l’eslau i de l’indoeuropeu en general fins a la descripció sincrònica i l’establiment de les normes de la llengua literària actual Bé que publicà un mapa dialectal del serbi 1905, el seu estil d’enquesta dialectològica era més aviat el de l’aprofundiment exhaustiu d’alguns parlars ben delimitats…
Kurt Baldinger
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux rebent la Medalla d’Or de la Generalitat
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927 amb Maurice Grammont i Georges Millardet, a Madrid 1928 amb Menéndez Pidal i Américo Castro, a Zuric 1929 amb Louis Gauchat, Arnald Steiger i Jakob Jud, i a París 1930 amb Oscar Bloch, Mario Roques i Antoine Meillet Es doctorà a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les…
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…
Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i taquígraf.
Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la Universitat de Barcelona, els seus mestres foren Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i…
, ,
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…