Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels parlants Cal precisar,…
model
Lingüística i sociolingüística
Estructura lingüística establerta a partir d’un conjunt d’elements relacionats entre ells per una sèrie de fenòmens.
Els models analítics són construïts a partir d’una sèrie de frases registrades i, per tant, parteixen dels fets de la parla per arribar al sistema de la llengua En els models sintètics o generatius les frases són obtingudes mitjançant unes operacions determinades, o sia, que parteixen del sistema de la llengua per arribar als fets de la parla a partir d’ací han estat construïts una sèrie de models, cadascun dels quals produeix totes les formes del model anterior sense reciprocitat
disfemisme
Lingüística i sociolingüística
Ús lingüístic que consisteix a al·ludir objectes, persones, fets, etc, mitjançant formes grolleres o despectives (així, nàpia, per nas).
És oposat a eufemisme
reconstrucció
Lingüística i sociolingüística
Procés inductiu que permet de fixar, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis de la llengua desconeguts.
És una operació característica de l'etimologia
poligènesi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.
La metafonia asturiana, per exemple, té parallelismes amb els dialectes del sud d’Itàlia es pot explicar com a poligènesi sense recòrrer a una colonització sud-itàlica
Charles du Fresne Du Cange
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i historiador francès.
És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688
Jordi Bruguera i Talleda

Jordi Bruguera i Talleda
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…
,
cicle fonològic
Lingüística i sociolingüística
Dins la gramàtica generativotransformacional, l’ordre en què cal aplicar les regles que fan passar des de la representació fonològica abstracta d’una frase fins a la seva efectiva realització fonètica.
La frase l’electricitat no funciona conté els morfemes següents el, electr-, -ic-, -i-, -tat, no, func-, -io-, -n-, -a El diccionari ha de donar aquests morfemes en una forma abstracta poc especificada no ha de dir si el portarà la vocal o no, no ha de dir si la c de -ic- i func- representa una /k/ o una /s/ compari's amb elèctric i functor , etc Aleshores, el cicle fonològic ha d’operar partint de les agrupacions més petites, i passant després a les més grans Així, el diccionari ha d’indicar que si el morfema electr porta l’accent, l’ha de portar a la segona síllaba, i que ni -ic- ni -i- no…
regla
Lingüística i sociolingüística
Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua mètode inductiu, i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua mètode deductiu En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació
enquestes d’usos lingüístics
Lingüística i sociolingüística
Estudis sociolingüístics comparables per Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord i l’Alguer fets entre els anys 2003 i 2004.
Juntament amb l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2004 configuraren el primer estudi comparatiu realitzat simultàniament als territoris de llengua catalana