Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
exofàsia
Lingüística i sociolingüística
Psicologia
Formulació oral del llenguatge, susceptible d’ésser percebut.
S'oposa a endofàsia
endofàsia
Lingüística i sociolingüística
Psicologia
Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu.
antimentalisme
Lingüística i sociolingüística
Concepció que, més o menys expressa, predominava en la lingüística del final del segle XIX i del començament del XX.
Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…
regla
Lingüística i sociolingüística
Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua mètode inductiu, i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua mètode deductiu En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació
hipòtesi Sapir-Whorf
Lingüística i sociolingüística
Hipòtesi que estableix una dependència entre la llengua i la concepció del món.
Formulada per BL Whorf, el qual n'atribuí la idea inicial al seu mestre E Sapir, aquesta hipòtesi s’inscriu en l’anomenat relativisme lingüístic La seva formulació més radical postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses percepcions i formes d’entendre el món Tot i que hom no n'ha establert una confirmació o una refutació clara, n'ha fet diverses objeccions com la circularitat de la mateixa hipòtesi si fos veritat, Whorf no ho podria saber o l’existència de principis universals en l’espectre cromàtic, per exemple que la contradiuen
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…
Joshua A. Fishman
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista nord-americà.
Es doctorà en psicologia social a la Universitat de Columbia l’any 1953 i fou professor emèrit de la Universitat de Yeshiva Nova York i professor visitant en diversos centres d’investigació Stanford, Princeton, Hawaii, Jerusalem, etc Considerat un dels fundadors de la sociolingüística, és un dels investigadors més destacats en aquest àmbit És autor d’un gran nombre de publicacions Readings in the Sociology of Language , Sociolinguistics A Brief Introduction , Advances in the Sociology of Language , Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective 1989, Reversing Language Shift…
regla
Lingüística i sociolingüística
En general, formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua.
llei
Lingüística i sociolingüística
Formulació d’un fet que té lloc regularment en la producció d’un fenomen lingüístic qualsevol (fonètic, morfològic, sintàctic, etc).
Wilhelm von Humboldt
Lingüística i sociolingüística
Política
Polític, pedagog, filòsof i lingüista alemany.
Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…