Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
acte de parla
Lingüística i sociolingüística
Emissió lingüística entesa com a part de l’acció humana.
gramàtica universal
Lingüística i sociolingüística
Sistema de principis i regles comuns a totes les llengües.
La hipòtesi adoptada per la gramàtica generativa és que la gramàtica universal és innata, que es tracta d’una dotació genètica de què neixen proveïts els membres de l’espècie humana Aquesta GU explicaria la facilitat amb què adquirim una gramàtica específica Les diferències entre les llengües responen, segons aquesta perspectiva, a les variacions paramètriques, les quals quedarien fixades mitjançant l’experiència
ecologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua com a component dinàmic de qualsevol ecosistema en què intervinguin els éssers humans.
Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari…
llenguatge articulat
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en els seus components.
També és anomenat així pel fet d’oposar-se a altres menes d’expressió com són ara les gràfiques, de senyals, etc, que, si més no, mai no deixen d’ésser articulades en el sentit primari
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…
,
Alexis Eudald Solà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Nom pel qual fou conegut el lingüista, traductor i neohel·lenista Eudald Solà i Farrés.
Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…
,
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mots, en general no emparentats etimològicament, que recobreix de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, sigui tradicionalment sigui científicament, per l’experiència humana.
Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua
terminografia
Lingüística i sociolingüística
Activitat pràctica derivada de la terminologia que integra operacions de recollida, sistematització i presentació en diferents productes terminològics dels termes d’una determinada branca del saber o de l’activitat humana.
La terminografia segueix una sèrie de supòsits de base procedents de la teoria terminològica i, quan es duu a terme amb un objectiu normalitzador, ha de respectar una sèrie de recomanacions tècniques, formals i de procés de treball determinades internacionalment
comunitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres. Aquesta definició és continguda dins la Declaració Universal de Drets Lingüístics.