Resultats de la cerca

El 300 aC l’indoari es dividia en tres branques oriental, occidental i nord-oriental Les llengües indoàries més antigues entre les quals es destaquen el vèdic, el sànscrit, el pràcrit i el pali palesen un estret parentiu amb l’antic irànic les principals de les modernes són el hindi, el marathi, el bengalí, el panjabi, l' oriya , l’assamès i el gujarati

Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix…

Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i…

Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī , el deshī, el varhādī , el nāgpuri el sangameṣvari , al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev La poesia religiosa de Namdev segle XIV, Eknāth segle XVI i Tukārām segle XVII fomentà la consciència d’unitat nacional La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale

Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…

Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi