Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès…

Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix

Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828-38 i Nova…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia imitació de Cadalso la segona, i ambdues del 1793,…

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed…

El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu…