Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
lexicografia
Lingüística i sociolingüística
Art de compondre lèxics o diccionaris.
L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…
commutació
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, correlació sistemàtica entre el pla de l’expressió i el pla del contingut a través de les respectives unitats formals.
Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context s-k dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa — no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua quesa…
panotxo
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del castellà parlat a les hortes de Múrcia i d’Oriola (País Valencià).
Es caracteritza per una gran quantitat de catalanismes lèxics, especialment al Baix Segura
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
Arnald Steiger
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i arabista suís, catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Zuric i, des del 1961, de Madrid.
La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…
, ,
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone…
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions distributives de les…
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte > llet,…
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a…