Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
sistema Braille

Alfabet i altres signes del sistema Braille
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema d’escriptura i lectura tàctil inventat per Louis Braille al segle XIX.
Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat
Manuel Marinello i Samuntà
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Escriptor.
Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular i En Patufet , i fou director de Germanor 1902 i de la collecció “…
,
Abū Ḥayyān al-Naḥwī al-Andalusī
Lingüística i sociolingüística
Islamisme
Filòleg i comentarista alcorànic granadí, representant de la tradició magribina.
El seu Oceà sobre el comentari de l’Alcorà té interès pel fet de citar les fonts i donar les variants de lectura Fou editat a Egipte l’any 1910 És autor també d’un comentari a l' Alfiyya d’Ibn Mālik i de la primera gramàtica del turc
pahlavi
Lingüística i sociolingüística
Dit de la llengua indoeuropea occidental, anomenada també persa mitjà, que constituí l’idioma oficial, religiós i literari de l’imperi sassànida (segles III-VII).
El sistema d’escriptura, derivat de l’alfabet arameu i d’estructura molt complexa, ha estat la causa del retard de la seva lectura i comprensió Les obres literàries més notables són el Llibre de la Creació , una mena de cosmogonia del mazdaisme, el Memorial de Zarir Ayātkar-i Zarērān , epopeia d’un heroi persa sorgit en una guerra contra Turan, i diversos poemes d’inspiració religiosa
mot tabú
Lingüística i sociolingüística
Interdicció en una llengua d’uns mots determinats.
Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc
crítica textual
Història
Lingüística i sociolingüística
Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és…
Lluís Bordas i Munt
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Professor d’idiomes, traductor i gramàtic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831, Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…
,
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
minoic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.
N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet…
Sebastià Serrano i Farrera

Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,