Resultats de la cerca

Doctor en filologia catalana 1990, ha estat professor a les universitats de Barcelona 1975-83, Autònoma 1990-92, i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d’obres d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla També ha publicat una biografia de Joan Coromines 2006, sobre el qual ha publicat diversos treballs Estudiós de la literatura de viatges, obtingué el premi Sant Miquel d'Engolasters el 1991 i el 1997 per Rutes i somnis La literatura de viatges al s XIX i La…

Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics

Autor de moltes obres de contingut mitològic i erudit en versos polítics, excellí com a exegeta d’obres i d’autors clàssics la Ilíada , Hesíode, Aristòfanes, Licofront, etc i, sobretot, com a colleccionista de notícies sobre l’antiguitat En aquest sentit, la seva obra més important és el Llibre de les històries , o les Khilíades , conjunt de tretze llibres cadascun dels quals conté mil versos de χιλίας, ‘miler’, que constitueixen una mescla heterogènia de temes literaris, històrics, mitològics i arqueològics

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les…

Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al llatí hom també…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix que era una…

Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la revista…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…