Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
,
Joseph Harold Greenberg
Antropologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i antropòleg nord-americà.
El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren les…
Tomàs Forteza i Cortès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i filòleg.
Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb l’oda “A la Verge de Montserrat” Publicà un fragment del drama històric “Les noces de l’infant” al Calendari Català de l’Any 1882 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren…
,
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del…
Joaquim Civera i Sormaní
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Periodista i lexicògraf.
Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí i redactor en cap de Catalunya Social 1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…
,
Julius Wellhausen
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg, historiador i biblista alemany.
Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…
Enric Garriga i Trullols
Lingüística i sociolingüística
Política
Occitanista.
Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània Participà en el Congrés de Cultura Catalana 1975-77, de resultes del qual fundà juntament amb més persones l’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana IPECC, des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana El 1977 també participà en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català CAOC Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga Trullols n’esdevingué president Fou…
Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions…
, ,
Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater
© Associació Gabriel Ferrater
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i lingüista.
Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials El descobriment d’alguns escriptors anglesos de…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina