Resultats de la cerca

Estès pel nord-oest de França, en època de la conquesta normanda de la Gran Bretanya s XI fou portat a l’illa, on adoptà la denominació d'anglonormand Algunes característiques del normand, conservades parcialment fins avui, són l’ús de - e i - ei en lloc de - oi , l’ús de - o - o - u - per - ou -, - eu -, el manteniment de la pronunciació velar de c i g davant a , el manteniment de l’aspirada inicial, l’ús de - om , - on en la primera persona del plural en lloc de - ons

 El trencament d’aquesta transmissió, o la seva recuperació, són els punts d’inflexió en el manteniment de les llengües

Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament

El límit que, en català, separa el tractament de la e del llatí vulgar cadẹna a l’oest i cadęna a l’est, el que separa el manteniment de la o àtona de la seva confusió en u , etc, forma un feix d’isoglosses que separa el català occidental de l’oriental

Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu chantar, aver, florir És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez

La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…

Segons Bühler, són la funció expressiva Kundgabe , que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apellativa Apell , que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa Darstellung , mitjançant la qual hom dóna alguna explicació Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica , indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística , mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica , en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries

La denominació llengua d’oc  procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…

Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar,…

Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de…