Resultats de la cerca

Té una literatura que es mantingué en estat oral fins al darrer quart del segle XIX El 1865 fou creat l’alfabet D’entre els escriptors destaquen D Gulia 1874-1960 i S Tšamba 1886-1937

Fou professor en diverses universitats alemanyes Amic de Nietzsche, amb qui mantingué una interessant correspondència, defensà les seves teories sobre la tragèdia en Sendschreiben eines Philologen an Richard Wagner ‘Missatges d’un filòleg a RWagner’, 1872 Els seus estudis principals versen sobre la civilització grega, com Der griechische Roman und seine Vorläufer ‘La novella grega i els seus precursors’, 1876, Psyche, Seelenkult und Unsterblichkeitsglaube der Griechen ‘Psique la idea de l’ànima i de la immortalitat entre els grecs’, 1890-94 i Die Religion der Griechen ‘La religió…

Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…

Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb probables…

Canonge de Lleida continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641, i president de la generalitat 1656 El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya Reuní una important biblioteca de més de 5 000 volums, que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública 1654 Fou amic de Pèire de Marca i…

Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix que era una llengua de…

Es doctorà a la Universitat de Budapest 1936 i emigrà a Anglaterra el 1939 Fou professor de filologia romànica i lingüística general de la Universitat de Glasgow 1946-53 Entre el 1946 i el 1964 fou codirector de la revista Archivum Linguisticum i ocupà la càtedra de filologia romànica a Leeds 1953-68 i a Oxford 1968-76 Obert a tots els corrents de la lingüística moderna, les seves obres són marcades per un eclecticisme teòric Es destacà en dos camps primerament féu contribucions decisives en la semàntica lèxica, disciplina que mantingué i elaborà durant un període en què l’ambient…

D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…

Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del…

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…