Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Rolf Eberenz
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre les denominacions medievals i renaixentistes dels vaixells en les llengües de la península Ibèrica 1972, llibre que conté una extraordinària documentació sobre la marina catalana Ha estudiat aspectes de la sintaxi medieval, en particular del Tirant lo Blanc Ha exercit de professor de lingüística hispànica a les universitats de Basilea, Berna i Lausana Ha escrit, entre d’altres, Schiffe an den Künsten der Pyrenäenhalbinsel ‘Vaixells en l’art de la península ibèrica’, 1975, Semiótica y morfología textual del cuento…
María Rosa Lida de Malkiel
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i hispanista argentina.
Fou deixebla d’Amado Alonso i s’especialitzà en literatura espanyola medieval i renaixentista Exiliada de l’Argentina, en temps del peronisme, emigrà als Estats Units, on es casà amb el lingüista Yakov Malkiel i ensenyà a diverses universitats Destaquen les seves obres Juan de Mena, poeta del prerrenacimiento español 1950, La idea de la fama en la Antigüedad y en la Edad Media Castellana 1952, La visión del trasmundo en las literaturas hispànicas 1956, Two Spanish Masterpieces the “Book of Good Love” and “The Celestina” 1961, La originalidad artística de “La Celestina” 1962, Estudios de…
Manuel Cecilio Díaz y Díaz
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Erudit, filòleg i historiador gallec de la literatura llatina antiga i medieval.
Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia durante la Alta…
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del 2007 de la…
Martí Ivarra
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista.
Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius 1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del Repetitio de…
,
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…
2020. Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
adreça de difusió discrecional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris potencials entre els quals només un, seleccionat cada cop per l'encaminador, està destinat a rebre la informació adreça de monodifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un destinatari individual en una xarxa adreça de multidifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa aleró n m TRANSPORTS > MOBILITAT Element aerodinàmic consistent en una superfície plana…