Resultats de la cerca

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics …

Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de…

Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els segles XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el segle XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…

Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…

La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de manteniment demogràfic del català, amb certa atracció de nous parlants A pesar de tot, aquesta capacitat general s’ha vist superada per l…

Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…

adreça de difusió discrecional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris potencials entre els quals només un, seleccionat cada cop per l'encaminador, està destinat a rebre la informació adreça de monodifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un destinatari individual en una xarxa adreça de multidifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa aleró n m TRANSPORTS > MOBILITAT Element aerodinàmic consistent en una superfície plana…