Resultats de la cerca

Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida…

Nasqué amb la reflexió que l’autor feu durant el procés d’elaboració de la seva tesi doctoral 1931, la publicació del seu diccionari The Machine Tool 1968 i la seva obra pòstuma de l’any 1979 Fou l’iniciador i director de l’Escola de Viena, des d’on es desenvolupà aquesta teoria, ampliada més tard pels seus seguidors Wüster defineix la terminologia com a punt de trobada entre la lingüística, la ciència cognitiva, la ciència de la informació, la comunicació i la informàtica, i limita l’objecte d’estudi de la teoria a les unitats unívoques i normalitzades pròpies dels àmbits…

El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani

Fundador de la terminologia concebuda com a disciplina autònoma des de la presentació i publicació de la seva tesi doctoral, l’any 1931, titulada Internationale Sprachnormung in der Technik ‘La normalització internacional de la terminologia tècnica’ Publicà quatre llibres i més de 500 articles i creà l’anomenada Escola de Viena, des d’on concebia la disciplina terminològica centrada en el concepte i orientada a la normalització internacional dels termes cientificotècnics Destaca la publicació pòstuma, a Alemanya, del seu manuscrit compilat per Helmut Felber i titulat…

Llicenciada en filologia catalana 1989 i màster 1991 en lingüística aplicada per la Universitat de Barcelona Desenvolupà la seva activitat professional al TERMCAT Com a terminòloga, fou assessora dels llibres d’estil de “La Caixa” i de l’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de Joan Solà, i participà en la normalització de neologismes i en la revisió de part del lèxic especialitzat de la segona edició del diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans 2007 Des de l’Àrea de Normalització del TERMCAT s’incorporà al Consell Supervisor, on esdevingué membre…

La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en…

A diferència de la transcripció, no vol reproduir pròpiament els trets fonètics, sinó que intenta reproduir l’original, lletra per lletra, de manera que, a partir del text transliterat, si hom coneix els dos alfabets, pot reconstruir la grafia del text original Hi ha diversos sistemes de transliteració L'Organització Internacional per a la Normalització ISO n'ha establerts alguns per a la transliteració a caràcters llatins d’alfabets no llatins grec, ciríllic, àrab, hebreu, etc, generalment seguits en treballs científics Per a l’alfabet ciríllic, l’Institut de Ciències…

És catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou director de la revista Límits , de la qual aparegueren nou números entre el 1986 i el 1990 Féu collaboracions a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana 1995 de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica, com De Poètica i Lingüística 1984, Debat sobre la normalització lingüística 1991 i Elementos de lingüística 1996, juntament amb altres…

Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida…