Resultats de la cerca

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum

Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe, quaranta-sis…

Catedràtic de grec i d’hebreu a Salamanca Continuador de l’obra de Nebrija, és autor de Trilingüe de tres artes de las lenguas castellana, latina y griega 1627, Ortografía castellana, nueva y perfecta 1630 i Arte de la lengua española castellana , inèdita fins el 1903, obra didàctica i d’erudició filològica

D’origen alemany, es naturalitzà portuguesa a causa del seu matrimoni Dugué a terme una tasca excepcional en el camp de la història literària i de la filologia La seva obra cabdal és l’edició del Cançoner d’Ajuda 1904 En l’obra A Saudade Portuguesa 1914 analitza les constants creadores del geni portuguès Publicà edicions crítiques modèliques de Sà de Miranda i estudis sobre Gil Vicente i la seva escola

Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental