Resultats de la cerca

En formen part el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec, l’hitita Per oposició al grup oriental o satem indoirànic, eslau, bàltic, armeni, albanès, presenten com a característica dialectal la conservació del caràcter oclusiu dels fonemes guturals i, en alguns casos, també dels labiovelars Aquesta distinció ve de la doble forma sortida del mot indoeuropeu * kmtom ‘cent’ en llatí centum , mot que dóna nom al grup occidental, i en avèstic satem , mot que designa el grup oriental Amb tot, la importància d’aquest criteri de classificació sembla excessiva es tracta d’una…

En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’…

Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup satem l’…

Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…

Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…