Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat…
llengües polinèsies
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües pertanyents al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlades per un milió de persones a les illes de la Polinèsia.
Les més importants són el samoà , parlat a l’illa de Samoa per unes 200000 persones, el maori , parlat a Nova Zelanda per unes 100000 persones, el hawaià a les illes Hawaii, el tahitià a les illes de la Societat, i d’altres parlars menys estesos localitzats a les illes Marqueses, Tuamotu, Mangarewa i Tonga
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
ubanguià
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües adamana-ubanguianes que comprèn unes vint-i-cinc llengües parlades pels ubanguians.
Les més importants de les llengües ubanguianes són el banda , parlat per unes 250000 persones, el sango , llengua nacional de la República Centreafricana i difós, com a llengua comercial, a ambdues ribes de l’Ubangui, el gbandi o mongbandi , parlat al NW del Zaire i al S del territori dels banda per unes 150000 persones, i el zande o nyam-nyam , llengua literària parlada per unes 750000 persones entre el Bomu i l’Uele
reintegracionisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d’una mateixa llengua i que la codificació del gallec s’ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.
Aquest corrent agrupa diferents sensibilitats lingüístiques des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l’ortografia, fins a persones que propugnen també l’acceptació d’un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l’aspecte morfològic El corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l’aspecte ortogràfic com en el morfològic i en el lèxic, rep el nom de lusisme
araucà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per unes 250.000 persones a Xile pels volts de Valdivia i Concepción i per unes 10.000 persones a l’Argentina, sobretot a la regió de Neuquén.
Aquesta llengua rep sovint el nom de maputxe, i és coneguda també sota diverses denominacions tribals o dialectals pehuentxe, pueltxe, molutxe, talutxe Les característiques lingüístiques principals són, quant al vocabulari, la forta influència del quítxua, que es feu sentir a partir de la implantació de l’imperi inca quant a la morfologia, l’existència del dual sintàcticament, la posició del subjecte al final de frase i la posposició de l’adjectiu al nom
manx
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup goidèlic parlada per algunes persones a l’illa de Man.
És força similar a l’escocès, i és escrit en alfabet llatí
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina