Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
grup primari
Lingüística i sociolingüística
En lingüística romànica, grup consonàntic que ja existia en llatí: clau, ple, prat.
derivat primari
Lingüística i sociolingüística
Derivat format directament d’una arrel: estim-ar.
grup secundari
Lingüística i sociolingüística
En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia: OCULUM > oc’lum.
Per oposició al grup primari o grup llatí, hom l’anomena també grup romànic
llenguatge articulat
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en els seus components.
També és anomenat així pel fet d’oposar-se a altres menes d’expressió com són ara les gràfiques, de senyals, etc, que, si més no, mai no deixen d’ésser articulades en el sentit primari
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les…
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’…
arbitrarietat del signe
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’arbitrari del signe lingüístic.
Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari” tanmateix, com…
Artur Martorell i Bisbal
Artur Martorell i Bisbal
© Fototeca.cat
Educació
Lingüística i sociolingüística
Pedagog.
Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…
,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…