Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
samprasārana
Lingüística i sociolingüística
Terme lingüístic procedent dels antics gramàtics indis.
Designa el desenvolupament d’una vocal a l’interior d’un grup format per una consonant i una sonant, amb transformació consegüent de la sonant en consonant Per exemple, el llatí certus en grec kritós , de l’arrel krtos
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el camp lèxic…
Ya‘aqob Barceloní
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona.
De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant
egressiu | egressiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant produïda per la sortida de l’aire procedent dels pulmons.
En català, totes les consonants són egressives S'oposa a injectiva
extensió de morfema
Lingüística i sociolingüística
Separació d’un mot d’una de les seves parts integrants, que origina un fals morfema, el qual dóna origen a altres mots.
Per exemple, -ter és un fals sufix procedent de mots com sabater o fuster i produeix vinater
llengua comuna
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística (indoeuropeu, llatí).
Per extensió, hom anomena també així la llengua de caràcter més o menys uniforme, oposada als dialectes, procedent d’una reducció a unitat i que és utilitzada en tot un domini lingüístic
manlleu
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra.
S'integra en la que el rep càmping de l’anglès, ‘forma de turisme que consisteix a sojornar en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravana’ o bé que, procedent d’un llenguatge comú vesícula biliar , per ‘bufeta del fel’
Francesc de Santcliment
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477
,
contaminació
Lingüística i sociolingüística
Fusió, en l’evolució d’un mot, de determinats sons i accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
Per exemple, en català, l’equivalent del llatí gravis s’ha d’explicar per contaminació de levis perquè doni greu el mot crosta, amb o' , procedent del llatí crusta, s’hauria pronunciat amb o-> si no hi hagués intervingut la contaminació de closca Moll etc Aquest fenomen és anomenat també encreuament
nivell de llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Varietat de llengua característica d’un estrat social (parlar xava), d’una determinada especialització (llenguatge cientificotècnic) o d’un grau de formalitat concret (llengua col·loquial).
La teoria del registre ha posat en relleu la inadequació d’aquest terme, procedent de la lingüística francesa, pel fet que presenta com en una mateixa gradació unidimensional varietats que són dialectes socials propis d’un grup —com és el cas del xava— i varietats de caràcter funcional o diatípic, fruit de la influència de factors situacionals diversos