Resultats de la cerca

Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant

Es graduà en llengües a la Universitat Acadèmia d’Åbo el 1961, on també es doctorà en filosofia el 1972 Professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa, de la Facultat d’Humanitats de la qual fou degà, en diversos períodes a partir del 1971, i vicerector 1990-94 Centrà els seus estudis en l’aprenentatge de segones llengües, en particular els sistemes basats en la  immersió lingüística , que el portà a conèixer a fons el programa aplicat a Catalunya i a collaborar amb l’administració catalana Fou impulsor de l’Institut Europeu de Programes d’…

Estudià filologia a Cambridge, on s’inicià en la catalanística amb Geoffrey Walker, en el programa d’estudis instituïts per JMBatista i Roca Professor des del 1968 del departament d’Hispàniques de la Universitat de Sheffield, des del 1990 ocupa la càtedra ‘Illes Balears’ de filologia catalana, de la qual és catedràtic emèrit des de l’any 2000 S'ha especialitzat en l’ensenyament del català a anglòfons i, en aquest camp, és autor de Teach Yourself Catalan , 1975 i A Catalan Handbook amb A Ibarz, 1992 També ha publicat diversos treballs sobre novella catalana moderna Una generació…

Llicenciat 1965 en filosofia per la Universitat de la Sorbona de París, posteriorment es diplomà 1971 i doctorà 1976 en Lletres i Ciències Humanes especialitat lingüística, per la mateixa universitat Posseeix les nacionalitats francesa i colombiana Després d’exercir a França la docència en filosofia a l’ensenyament secundari, al final dels anys seixanta passà al Liceu Francès de Bogotà, i des d’aleshores començà una trajectòria acadèmica que alternà a les universitats de París i de Los Andes de Bogotà -on fou professor titular del 1992 al 2000-, i en les quals impartí matèries diverses sobre…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…

Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…

L'any 1954 arribà al Paraguai, on inicià l'estudi de la llengua i la cultura guaranís Es doctorà en ciències religioses per la Universitat d'Estrasburg 1969, amb la tesi La creación de un lenguaje cristiano en las misiones de los guaraníes en el Paraguay Durant els anys setanta fou testimoni del genocidi del poble aché al Paraguai, fet que denuncià en el llibre La agonía de los Aché-guayaki  1973, i que li suposà l'expulsió del país 1976 L'any 1977 s'installà a l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul, on convisqué amb la comunitat índia ena-wené-nawé A partir de la seva convivència a la selva…

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica  de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…