Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
homonimització
Lingüística i sociolingüística
Etimologia popular en què la semblança fònica entre dos mots provoca un canvi formal en un d’ells.
fraseologia
Lingüística i sociolingüística
Ús inadequat o abús de la frase o dels seus elements que provoca una redundància inútil o exagerada.
atracció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, en una frase o en una proposició, un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica.
El mot que és assimilat concorda en gènere, en nombre, en cas o en mode amb el que provoca l’atracció El meu germà i les meves germanes són altes
Richard Bentley
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i erudit anglès.
Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques
transformació
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una frase de l’estructura profunda a la superficial
.
Hom distingeix les transformacions següents la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b per exemple, Modesta escriu un sonet → Modesta escriu La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial hi ha ací una pèrdua d’informació Per això, hom ha interpretat Modesta escriu un sonet com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara La substitució, cal…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí…
polonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava de la branca occidental.
És parlada a Polònia, on és l’oficial, i per uns 10 milions fora de l’estat polonès És escrita en alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Consta d’unes 110 000 paraules d’origen eslau i unes 10 000 procedents d’altres llengües llatí, grec, europees occidentals, turc, etc A més de les vocals a, e, i, o, y, totes semillargues, n'hi ha dues de nasals ę, ą pronunciades ę —e nasal— ǫ —o nasal— És un idioma flexiu, amb set casos propis dels substantius, adjectius i pronoms té tres gèneres masculí, femení i neutre i manca d’article El verb es caracteritza pels seus…
Joseph Andrew de Covert-Spring
Història
Literatura
Política
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Traductor, autor dramàtic, assagista i teòric polític.
Vida i obra Les investigacions historiogràfiques l’han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole , de caràcter periòdic i amb finalitats docents També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb…
,
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913-36 i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’ Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i la…
,